La Borda Raubert porta més de 40 anys servint àpats i sopars de cuina tradicional andorrana i és tot un referent culinari del Principat. Una part d’aquest èxit té a veure amb la Dolors Pal, restauradora i ànima de la borda i dels seus plats elaborats amb productes de la terra i d’una qualitat inqüestionable. Molt implicada en la vida de la Massana, la Borda Raubert ha participat en les 13 edicions de les jornades gastronòmiques ‘La Massana Fogons’, que enguany es celebren del 15 al 31 d’octubre.

La Borda Raubert ha participat en totes les edicions de les jornades gastronòmiques. Quina valoració en fa?

A Andorra hi ha molts restaurants i aquesta activitat organitzada pel Comú de la Massana és un fet significatiu que ens aporta identitat pròpia als de La Massana i la gent s’anima, i encara que no demanin el menú ho tenen en ment i ve més gent perquè estan pendents d’això.

Recomani’m algun dels plats que hi ha al menú de Borda Raubert.

La crema de carbassa amb encenalls de pernill està molt bona; també tenim un botifarra del país amb allioli de codony, i de postres et recomanaria un iogurt artesà d’ovella amb confitura de saüc o un pastís de la casa amb confitura de fruits del bosc, que també són de temporada.

Hi ha companyonia entre els restaurants de la parròquia durant les jornades?

Sí, normalment, abans de fer les jornades, el Comú contacta amb nosaltres i ens reunim; aquest any no ha estat possible pels problemes sanitaris i ens hem comunicat via correus electrònics. El Comú sempre ens demana la nostra opinió i el que podem fer.

Què li sembla que el Comú hagi apostat per tirar endavant amb les jornades?

Em sembla molt positiu que ho haguem pogut fer, encara que sigui una mica diferent. La gent no pot venir en grups d’amics però ho fa amb la família, en parella, amb els fills. Les taules són petites, però la gent continua amb ganes de gaudir d’un bon àpat i no estar sempre tancats a casa.

Casa Raubert porta més de 40 anys interpretant les receptes tradicionals andorranes. En aquests anys heu viscut una situació tan complicada com aquesta?

Bé, no és el mateix, però nosaltres vam patir molt amb els aiguats del 1982. Vam haver d’estar tancats sis mesos, perquè la borda es va inundar i vam trigar molt de temps en deixar-la com si no hagués passat res; a més, els aiguats es van emportar el pont que ens connecta amb la carretera i fins que no es va tornar a fer no vam poder fer res.

No sé si això els ajuda a veure la situació actual d’una manera més positiva.

Una mica sí. Pensem que si ens vam sortir dels aiguats, també ho farem ara.

Suposo que el volum de feina s’ha reduït molt?

Si. Hem hagut de treure taules per poder aplicar les mesures de distancia social, i a més abans fèiem diversos torns i ara només fem un. Però bé, esperem que no haguem de tancar, que encara seria pitjor.